La innovació no comença amb la tecnologia, comença amb el problema

Quan es parla d'innovació, gairebé sempre es comença per l'eina: la intel·ligència artificial, les dades, l'última plataforma. Però la tecnologia no resol res per si sola. La innovació que deixa petjada comença molt abans, en un lloc més incòmode: a entendre de veritat el problema i a posar les persones adequades a treballar-hi.

El 19 de juny de 2026, coincidint amb el Dia Mundial dels Oceans, trenta persones es van reunir durant sis hores per fer exactament això. A Interactius vam tenir l'oportunitat de dissenyar i facilitar aquesta hackaton per al nostre client, GALP Costa Central: un bon exemple de com convertim un repte real en un procés de decisió amb mètode.

I no va ser en una sala qualsevol. La jornada es va celebrar a la Confraria de Pescadors de Barcelona, la llotja del port de Barcelona, quin millor lloc que aquest. Treballar al lloc on es viu l'ofici va permetre als equips empatitzar de veritat amb el sector des del primer minut.

«Els patrons joves que acaben d'heretar el vaixell volen reduir el temps administratiu: cada hora a terra és una hora que no poden pescar.»

Punt de vista de la fase d'empatia, Repte 2.

Un objectiu: activar la societat al voltant de la pesca

Més enllà de generar idees, la jornada tenia un propòsit de fons: activar la societat perquè participi de manera col·lectiva en la cerca de solucions per al sector pesquer. Un sector que només s'entén des del seu triple impacte: l'impacte en la mateixa activitat pesquera, l'impacte social en la comunitat i l'impacte econòmic de tot el que orbita al voltant del mar, des de la comercialització fins a la restauració.

El nostre paper va ser integral: vam dissenyar la jornada conjuntament amb el GALP, vam preparar el material previ i vam facilitar la sessió durant les sis hores de l'esdeveniment, acompanyant cada equip fase a fase.

Reptes reals del sector

La diferència entre una jornada que genera soroll i una que genera valor és al punt de partida. En lloc d'arrencar d'una consigna abstracta, vam partir de dos reptes formulats a partir de necessitats reals del sector pesquer, presentats per qui els viu cada dia.

Repte 1: traçabilitat, espècies poc conegudes i consum. Com fer servir la intel·ligència artificial, les dades i la traçabilitat digital perquè el peix local i les espècies poc conegudes o emergents siguin més visibles, comprensibles i desitjables per a consumidors i restauració.

Repte 2: facilitar l'ofici i obrir-lo a nous perfils. Com emprar tecnologia senzilla i de baix cost per reduir la càrrega administrativa i operativa del pescador i, alhora, contribuir al relleu generacional.

Partir del context real, i no de l'entusiasme per una solució, és el que evita que la innovació es quedi en una demo bonica sense recorregut.

Un mètode per fases: del procés de disseny al pitch

La creativitat sense estructura es dispersa. Per això vam aplicar el mètode del procés de disseny (design thinking): un recorregut per fases que arrenca en l'empatia i porta cada equip, pas a pas, des del problema fins a una proposta que es pugui explicar en una sola frase.

• Empatia: baixar el repte a una persona concreta i formular un punt de vista i un «com podríem…?».
• Divergència: generació massiva d'idees amb tècniques com les analogies d'altres sectors, l'SCAMPER o el «i si…?».
• Convergència: agrupar, filtrar i prioritzar amb una matriu d'impacte al territori davant de viabilitat com a pilot.
• Prototipatge i pitch: construir un prototip de baixa fidelitat i preparar una presentació de cinc minuts.
• Presentació i deliberació: defensar la proposta davant del jurat.

Durant tot el procés, els equips van comptar amb mentors de context, d'innovació i de projecte. I el jurat va avaluar amb criteris explícits i compartits: vinculació al problema real (30 %), viabilitat com a pilot (30 %), innovació aplicada (20 %), impacte social (10 %) i claredat del pla de continuïtat (10 %). La jornada va arrencar a les 09:00 i es va tancar a les 15:00.

«Som en una ciutat marinera, però la majoria de consumidors amb prou feines coneixen quin tipus de peix mengen ni quins productes són realment de temporada.»

Reflexió, Repte 1.

Trenta persones, sis equips, moltes mirades

La hackaton va reunir 30 participants organitzats en 6 equips multidisciplinaris de 5 persones. Aquesta diversitat va ser el veritable motor de la jornada: perfils d'empresa i innovació, de tecnologia, dades i intel·ligència artificial; del medi ambient i la sostenibilitat; de comunicació, disseny i màrqueting; de recerca; del mateix sector pesquer; i de restauració i comercialització de producte local.

Posar a dialogar mirades diferents al voltant d'un mateix repte és el gran poder d'una hackaton.

Qui ho va fer possible

Una jornada així només és possible amb un teixit de col·laboració ampli. L'activitat va ser promoguda pel GALP Costa Central i acollida per la Confraria de Pescadors de Barcelona, amb finançament dels Fons FEMPA (Línia B GALP Costa Central). Hi van participar i col·laborar, a més, la Federació Catalana de Confraries de Pescadors, Bluenetcat, ICATMAR, l'ICM-CSIC, Barcelona Activa, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Generalitat de Catalunya, el GALP Costa Brava i els Grups d'Acció Local Pesquers ARCA.

L'equip humà que va guiar i avaluar la jornada va ser igual de plural:

• Mentors de context: Sergio Cabrera, Miguel Cabrera i Antonio Juárez, patrons d'embarcació de la Confraria de Pescadors de Barcelona.
• Contextualització dels reptes: Rosa Leal Tort, responsable de Comercialització de Productes Pesquers de la Generalitat de Catalunya (Repte 1), i Pau Huguet i Sergio Cabrera, armadors de la Confraria de Pescadors de Barcelona (Repte 2).
• Mentors d'innovació: Miquel Ortega, investigador de l'ICM-CSIC, i Francesco Pittito, responsable d'innovació de Bluenetcat.
• Mentors de projecte: Alfons Garrido, coordinador tècnic dels Grups d'Acció Local Pesquers ARCA, i Mireia Esteve, gerent del GALP Costa Brava.
• Jurat: Xavier Socías Pérez (gerent del GALP), Pablo Bou (General Manager de Bluenetcat), Jordi Ribera (responsable de Sistemes d'Informació d'ICATMAR / CSIC), José Manuel Juárez (Patró Major de la Confraria de Pescadors de Barcelona i de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors) i Rosa Leal Tort (Generalitat de Catalunya).

Sis propostes, dues guanyadores

Al final de la jornada, els sis equips van defensar les seves propostes davant del jurat, que va seleccionar un projecte guanyador per repte: el Grup 3 al Repte 1 i el Grup 6 al Repte 2. Més enllà del detall de les solucions, que queden en mans del GALP i de les entitats del territori, el rellevant és que totes les propostes constitueixen una base de treball sòlida per valorar futurs pilots, acompanyaments tècnics o candidatures a noves convocatòries de finançament.

Del repte a la proposta

A Interactius no ens limitem a organitzar una jornada: dissenyem el sistema que converteix un problema real en capacitat de decisió. Transformem reptes complexos en processos d'innovació estructurats a través de tres eixos d'acció:

• Disseny estratègic per definir el repte. Abans de generar idees, ens assegurem que els equips treballin sobre la causa real i no sobre el símptoma, alineant tothom en un diagnòstic compartit.
• Facilitació de processos de cocreació i decisió. Dissenyem el procés: fases, dinàmiques, criteris i tancament. Definim qui participa, què és innegociable i com es tria, perquè les idees no es quedin en debat permanent.
• Del prototip a la continuïtat. Ajudem que les idees no es quedin al pitch: les convertim en prototips i en un full de ruta accionable (pilots, aliats i passos següents) perquè la feina tingui recorregut.

No activem el canvi des de fora: construïm la capacitat interna perquè el teu equip aprengui a decidir i innovar amb autonomia, combinant talent humà i tecnologia d'IA aplicada.

La millor innovació no neix de l'eina més avançada. Neix de posar les persones adequades a treballar sobre el problema correcte.